\c 1 \v 1 Aquest és el començament de l´evangeli de Jesucrist, el Fill de Déu. \v 2 Com està escrit en Isaïes el profeta: "Mireu, jo estic enviant el meu missatger davant de tu, el que et prepara el teu camí. \v 3 La veu del que crida al desert: " prepareu el camí del Senyor, feu el seus camins rectes."
\v 4 Joan va vindre, batejant al desert i predicant un bateig d´arrepentiment per al perdó de pecats. \v 5 Tota la nació de Judea i tota la gent de Jerusalem eixia cap a ell. Ells eren batejats per ell al riu Jordà, quan confesaven el seus pecats. \v 6 Joan anava vestit amb un abric de pèl de camell, un cinturó de cuir a la seua cintura i menjava grills i mel silvestre.
\v 7 Ell predicava i deia: "Algú ve després de mi, qui és més poderós que jo, i jo no sóc digne ni tan sols de despassar els cordons de les Seues sandàlies. \v 8 Jo vos vaig batejar amb aigua, però Ell vos batejarà amb l´Esperit Sant".
\v 9 Va passar en eixos dies que Jesús va vindre de Natzaret a Galilea, i Ell fou batejat per Joan al riu Jordà. \v 10 Quan va eixir Jesús de les aigües, Ell va vore el cel obrir-se i l´Esperit baixà damunt d´Ell com una paloma. \v 11 I una veu eixia del cel: "Tu eres el meu Fill volgut. Jo estic molt satisfet amb tu."
\v 12 Aleshores l´Esperit el va llançar al desert. \v 13 Ell va estar al desert quaranta dies, sent tentat per Satanàs. Ell estava amb els animals salvatges i els àngels els servien.
\v 14 Després que Joan va ser arrestat, Jesús va vindre a Galilea proclamant l´evangeli, \v 15 i dient: "El temps s´ha complit i el regne de Déu està prop. Arrepentiu-vos i cregueu en l´evangeli."
\v 16 I al passar junt al mar de Galilea, Ell va vore a Simó i a Andreu, el germà de Simó, llançant la xarxa a la mar, perquè ells eren pescadors. \v 17 Jesús els va dir: "Vingueu i seguiu-me i Jo vos faré pescadors d´homes." \v 18 De seguida ells deixaren les xarxes i anaren darrere d´Ell.
\v 19 Mentre Jesús caminava un poc més llarg, Ell va vore a Jaume, fill de Zebedeu, i a Joan, el seu germà; ells estaven al bot reparant les xarxes. \v 20 Ell immediatament els va cridar; ells deixaren a son pare Zebedeu al bot amb els treballadors i el seguiren.
\v 21 Anaren a Cafarnaüm el Dissabte i Jesús va entrar a la sinagoga per ensenyar. \v 22 Ells estaven sorpresos de la seua ensenyança, perquè Ell els ensenyava com qui te autoritat i no com els que ensenyaven la llei jueva.
\v 23 Justet allí estava a la sinagoga un home que tenia un esperit immund, i cridava: \v 24 Què hem de fer amb tu, Jesús de Natzaret? Has vingut a destruir-nos? Jo sé qui eres. Tu eres el Sant de Déu!" \v 25 Jesús va reprendre al dimoni i li va dir: "Calla´t i ix d´ell!" \v 26 I l´esperit maligne el va tirar a terra, i va eixir d´ell cridant en veu alta.
\v 27 Tota la gent estava meravellada, així que ells es preguntaven els uns als altres: "Què és açò? Una nova ensenyança amb autoritat! Ell mana fins i tot als esperits malignes i aquestos l´obdeixen." \v 28 Immediatament les notícies sobre Ell van arribar a tots els llocs, a tota la regió de Galilea.
\v 29 I després que ells isqueren de la sinagoga, van anar a casa de Simó i Andreu, amb Jaume i Joan. \v 30 La sogra de Simó estava llitada malalta amb febra i immediatament li van parlar a Jesús d´ella. \v 31 Així que Ell va vindre, la agafà de la mà i la va alçar; la febra se´n va anar i de seguida començà a servir-los.
\v 32 Eixa nit, després que es va pondre el sol, ells li portaren a tots els que estaven malalts o poseïts per dimonis. \v 33 La ciutat al complet es va juntar a la porta. \v 34 Ell sanà a molts que estaven malalts de diverses malalties i va tirar fora molts dimonis, però Ell no deixava als dimonis parlar perquè el coneixien.
\v 35 Jesús se va alçar ben matí, mentre encara fosquejava; va eixir i se´n va anar a un lloc solitari i allí va pregar. \v 36 Simó i els que estaven amb ell, el buscaven. \v 37 El trobaren i li digueren: "Tots estan buscant-te."
\v 38 Ell va dir: "Anem-nos a altre lloc, cap als pobles veïns, per a que Jo puga predicar allí també. Per això vaig vindre ací." \v 39 Jesús va anar per tota Galilea, predicà en les sinagoges i expulsava dimonis.
\v 40 Un leprós va vindre a Ell; i li va demanar mentre s´agenollava: "Si estàs disposat, Tú em pots netejar." \v 41 Mogut a compassió, Jesús va extendre la seua mà i el va tocar, dient-li: "Jo estic disposat. Queda´t net." \v 42 Immediatament la lepra el va deixar i quedà net.
\v 43 Jesús el va advertir estrictament i li va manar que se´n anara immediatament, \v 44 i li digué: "Assegura´t de no dir res a ningú, però ves i mostra´t al sacerdot i ofereix per la teua neteja les coses que Moisès va ordenar, com a testimoni per a ells."
\v 45 Però ell va eixir fora i començà a dir-los a tots, tant que Jesús no podia anar lliurement a cap poble. Així que Ell va haber de quedar-se fora de les ciutats i la gent venia a Ell des de tots els llocs.
\c 5 \v 1 Vingueren a l´altra banda del llac, a la regió dels Gerasencs. \v 2 Immediatament quan Jesús va baixar de la barca, un home amb un esperit immund vingué a Ell des de les tombes.
\v 3 L´home vivia a les tombes. Ningú podia retindre-lo, ni tan sols amb cadenes. \v 4 Havia estat nugat moltes voltes amb cadenes. Ell trencava les cadenes, i els grillons eren destrossats. Ningú tenia prou força per dominar-lo.
\v 5 Cada nit i dia a les tombes i les muntanyes, cridava i es tallava ell mateix amb pedres afilades. \v 6 Quan va vore a Jesús a la distància, va correr cap a Ell i s´agenollà davant d´Ell.
\v 7 Va cridar a viva veu: "Qué he de fer amb tu, Jesús, Fill del Déu? Et pregue per Déu mateix, no em turmentes." \v 8 Perquè Jesús li estaba diguent: "Ix d´aquest home, esperit immund."
\v 9 Jesús li va preguntar: "Quin es el teu nom?" Ell li digué: El meu nom és Legió, perquè som molts." \v 10 Els esperits li pregaren una i altra volta que no els enviara fora de la regió.
\v 11 Un grup de porcs estava allí alimentant-se a un tossal, \v 12 i Li pregaren, diguent: "Envians dins dels porcs; deixans entrar a ells." \v 13 Ell els va permetre, els esperits immunds eixiren i entraren als porcs, i aquestos corregueren tossal avall cap a la mar, i com uns dos mil porcs s´ofegaren a la mar.
\v 14 I els qui alimentaven als porcs fugiren i contaren el que havia passat a la ciutat i al camp. Llavors moltes persones eixiren a vore el que havia ocorregut. \v 15 Vingueren a Jesús, i quan van vore l´home que havia estat posseït per dimonis -qui tenia una Legió- segut, vestit i assenyat, tingueren por.
\v 16 Els qui veren el que havia ocorregut a l´home que fou posseït per dimonis, van contar als altres el que li havia passat i també parlaren al voltant dels porcs. \v 17 Ells van començar a pregar-li a Jesús que se n´anara de la seua regió.
\v 18 I quan Ell pujava a la barca, l´home que havia estat posseït vingué a Jesús. L´home li pregava que el permetera anar amb Ell. \v 19 Jesús no li va permetre, però li digué: "Ves a ta casa i a la teua gent, i digues el que el Senyor ha fet per tu, i la misericòrdia que t´ha donat." \v 20 Així que l´home se´n va anar i va proclamar les grans coses que Jesús havia fet per ell a Decàpolis. I tots es meravellaven.
\v 21 Quan Jesús va creuar altra vegada al barco cap a l´altre costat, una gran multitud el va rodejar, i Ell estava en peu al costat de la mar. \v 22 Un dels líders de la sinagoga, anomenat Jaire, vingué i quan va vore Jesús, caigué al Seus peus. \v 23 Li va rogar una i altra volta, dient: "La meua filla xicoteta està prop de la mort. Et pregue, vingues i imposes les Teues mans en ella per a que sane i visca. \v 24 Així que Jesús va anar amb ell i una gran multitud el va seguir, i l´arrepretaven al Seu voltant.
\v 25 Hi havia allí una dona que patia un fluxe de sang des de feia dotze anys. \v 26 Ella havia patit molt pel tractament de molts metges i gastat tots els diners que tenia, però en lloc de millorar només empitjorava. \v 27 Ella havia escoltat notícies de Jesús. Així que va anar darrere d´Ell quan estava caminant al mig de la multitud, i tocà la Seua roba.
\v 28 Ella s´havia dit: "Si només toque les Seues robes, seré sanada." \v 29 Quan el va tocar, el sagnat va parar, i va sentir que el seu cos quedà sanat de la seua aflicció.
\v 30 Immediatament Jesús va saber en Ell mateix que poder havia eixit d´Ell, i girant-se al mig de la multitud va preguntar: "Qui ha tocat la Meua roba?". \v 31 Els seus discípuls li digueren: "Veus aquesta multitud arrepretada al Teu voltant i dius: "Qui m´ha tocat?"" \v 32 Però Jesús mirava al seu voltant per vore qui ho havia fet.
\v 33 La dona sabent el que li havia passat, tingué por i tremolà. Vingué i caigué davant de Jesús i Li digué tota la veritat. \v 34 Ell li va dir: "Filla, la teua fe t´ha sanat. Ves en pau i sanada de la teua malaltia."
\v 36 Però quan Jesús va escoltar el que deien, li digué al líder de la sinagoga: "No tingues por. Només creu." \v 37 I no li va permetre a ningú acompanyar-los, excepte Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. \v 38 Vingueren a la casa del líder de la sinagoga. Jesús va vore a moltes persones afligides, plorant i gemegant.
\v 39 Quan va entrar a la casa, els va dir: "Per què esteu afligits i ploreu? La xiqueta no és morta, només dorm". \v 40 Ells es van riure d´Ell. Però Jesús els va traure a tots i agafant al pare i la mare de la xiqueta i als que estaven amb Ell, anaren al quarto on estava la xiqueta.
\v 41 Va agafar la mà de la xiqueta, i li va dir: "Talita cumi", que significa: "Xiqueta xicoteta, jo te dic, alçat." \v 42 Immediatament la xiqueta s´alçà i va caminar (tenia dotze anys d´edat). Ells estaven estupefactes i sorpresos. \v 43 Jesús els manà estrictament que ningú havia de saber-ho. I els va dir que li donaren a ella alguna cosa per menjar.
\c 6 \v 1 Quan va eixir d'allí i vi al seu poble i els seus deixebles el van seguir. \v 2 Quan va arribar el dissabte, va ensenyar a la sinagoga. Molts l'escoltaven i es meravellaven. Comentaven: "D'on treu estos ensenyaments? Què és esta saviesa que li ha sigut donada? Què són estos miracles que Ell fa amb les seues mans? \v 3 No és aquest el fuster, fill de Maria i germà de Jacob (Jaume), Josep, Judes i Simó? No estan les seues germanes ací amb nosaltres?" I es van sentir ofesos amb Jesús.
\c 6 \v 1 Quan Jesús va eixir de Capernaum, va tornar al seu poble, Nazaret, i els seus deixebles el van seguir. \v 2 Quan va arribar el dissabte, va ensenyar a la sinagoga. Molts l'escoltaven i es meravellaven. Comentaven: "D'on treu estos ensenyaments? Què és esta saviesa que li ha sigut donada? Què són estos miracles que Ell fa amb les seues mans? \v 3 No és aquest el fuster, fill de Maria i germà de Jacob (Jaume), Josep, Judes i Simó? No estan les seues germanes ací amb nosaltres?" I es van sentir ofesos amb Jesús.
\v 4 Jesús els va dir: "No hi ha profeta sens honra sinó en el seu poble, entre els seus i en la seua pròpia casa". \v 5 No va ser capaç de fer cap obra poderosa allí, excepte posar les seues mans en alguns malalts i els va sanar. \v 6 La seua incredulitat el va sorprendre. Va recórrer els pobles ensenyant.
\v 4 Jesús els va dir: "Enlloc es menysprea un profeta, sinó en el seu poble, entre els seus i en la seua pròpia casa". \v 5 No va ser capaç de fer cap obra poderosa allí, excepte posar les seues mans en alguns malalts i els va sanar. \v 6 La seua incredulitat el va sorprendre, però amb tot, va recórrer els pobles ensenyant.
\v 7 Jesús va cridar als dotze i començà a enviar-los de dos en dos; \v 8 i els va donar autoritat sobre els esperits immunds, i els va instruir al fet que no prengueren res per al seu viatge, sols un bastó: no havien de portar ni pa, ni una bossa, ni gens de diners en les seues corretges \v 9 però sí calçar sandàlies i no vestir dos túniques.
\v 7 Un dia, Jesús va cridar als dotze i va començar a enviar-los de dos en dos per a que anessin a predicar. \v 8 Els va donar autoritat sobre els esperits immunds, i els va instruir al fet que no prenguessen res per al seu viatge, sols un bastó. No havien de portar ni pa, ni una bossa, ni gens de diners, \v 9 però sí calçar sandàlies i no vestir dos túniques.
\v 10 I Ell els va dir: "Quan entren a una casa, queden-se ací fins que es vagen del lloc. \v 11 I si en algun poble no els reben o escolten, isquen d'eixe lloc, sacsegen-se la pols davall dels seus peus, com a testimoniatge a ells."
\v 10 També els va dir: "Després d'entrar al poble, si algú els convida a quedar-se a la seua casa, accepten la invitació. Mengen i dormen en eixa mateixa casa fins que abandonen eixe poble. \v 11 I si en algun poble no els reben o escolten, isquen d'eixe lloc, i sacsegen-se la pols davall dels seus peus. En fer això atestaran que ells no et van rebre."
\v 12 Ells van eixir i van proclamar que les perosnes haurien de tornar-se dels seus pecats. \v 13 Expulsaren molts dimonis, i van ungir amb oli, i van sanar molts malalts.
\v 12 Ells van eixir i van visitar diversos pobles, proclamant que les persones hauvien de penedir-se dels seus pecats i tornar a Déu. \v 13 també van expulsar molts dimonis, i van sanar molts malalts ungint-los amb oli.
\v 14 El rei Herodes va escoltar això, perquè el nom de Jesús s'havia fet molt conegut. Alguns estaven dient: "Joan el Baptista s'ha alçat de la mort i per això, estos poders miraculosos estan obrant en ell". \v 15 Altres van dir: "Ell és Elies". I encara uns altres van dir: "Ell és un profeta, com un dels profetes de temps antics".
\v 14 El rei Herodes va escoltar això, perquè el nom de Jesús s'havia fet molt conegut. Algunes persones deien: "Joan el Baptista s'ha alçat de la mort i per això, estos poders miraculosos estan obrant en ell". \v 15 Altres deien: "Ell és Elies". I encara uns altres van dir: "És un profeta diferent, semblant profetes de temps antics".
\v 16 Però quan Herodes va escoltar això i va dir: "Joan, a qui jo vaig decapitar, s'ha alçat". \v 17 Doncs Herodes mateix va enviar a arrestar a Joan i el va encadenar a la presó, per causa d'Herodies (l'esposa del seu germà Felip), perquè Herodes s'havia casat amb ella.
\v 16 Però quan Herodes va escoltar això va dir: "Joan, a qui jo vaig decapitar, ha ressucitat". \v 17 Doncs Herodes mateix va enviar a arrestar a Joan, per causa d'Herodies (l'esposa del seu germà Felip), perquè Herodes s'havia casat amb ella.
\v 18 Doncs Joan li va dir a Herodes: "no és lícit per tu tindre a l'esposa del teu germà". \v 19 Herodies es va posar en contra de Joan i volia matar-lo, però ella no podia \v 20 perquè Herodes temia a Joan, perquè sabia que era un home just i sant, i el va mantindre fora de perill. Quan escoltava a Joan predicar, el seu missatge el molestava, i encara així s'agradava de sentir-lo.
\v 18 Joan li retreia a Herodes que s'haguera casat amb ella, perquè no era lícit davant de Déu que estiguera amb l'esposa del seu germà, que encara estava viu. \v 19 Herodies es va posar en contra de Joan i volia matar-lo, però ella no podia \v 20 perquè Herodes temia a Joan, perquè sabia que era un home just i sant, i el protegia. Herodes estava pertorbat pel missatge de Joan, i no sabia què fer amb ell, però li agradava escoltar-lo.
\v 21 Però va arribar un dia que va ser una oportunitat per Herodies: en l'aniversari d'Herodes, ell va fer un sopar per als seus oficials, els seus comendants i els líders de galilea. \v 22 La filla d'Herodies va vindre i va ballar per ells, i ella va complaure a Herodes i als seus convidats en el sopar. El rei li va dir a la jove: "Demana'm qualsevol cosa que vulgues i jo te la donaré".
\v 21 Però Herodies va trobar l'oportunitat de venjar-se durant el banquet d'aniversari d'Herodes. Este havia convidat als governants, militars i homes més importants de Galilea. \v 22 Mentres menjaven, la filla d'Herodies va entrar a l'habitació i va ballar per al rei i els seus convidats. Va complaure tant a Herodes i als seus convidats, que este li va dir: "Demana'm qualsevol cosa que vulgues i jo te la donaré".
\v 26 El rei es va posar molt trist, però a causa dels seus juraments, i pels seus convidats, ell no va poder rebutjar la seua petició. \v 27 Así que el rei va enviar un soldat de la seua guàrdia i li va ordenar que li portara el cap de Joan. El guàrdia va eixir i el va decapitar a la presó. \v 28 Va portar el cap en un plat i li va donar a la jove, i la jove li la va donar a la seua mare. \v 29 Escoltant això, els deixebles de Joan van vindre i van prendre el seu cos i el van col·locar en una tomba.
\v 26 El rei es va posar molt trist, perquè sabia que Joan era un home virtuós. Però com els seus convidats havien escoltat la seva promesa, no va poder rebutjar la seua petició. \v 27 Así que el rei va ordenar a un soldat de la seua guàrdia que li portara el cap de Joan. El guàrdia va eixir i el va decapitar a la presó. \v 28 Va portar el cap en un plat i li va donar a la jove, i la jove li la va donar a la seua mare. \v 29 Escoltant això, els deixebles de Joan van vindre i van prendre el seu cos i el van col·locar en una tomba.
\v 30 Els apòstols es van reunir al voltant de Jesús, i li van dir tot el que ells havien fet i ensenyat. \v 31 Els va dir: "Aparten-se vostés mateixos a un lloc solitari i descansen per un temps". Perquè molts anaven i venien, i ells no van prendre temps a part per a descansar, ni tant sols per anar a menjar. \v 32 Ells es van anar lluny en la barca a un lloc solitari per si sols.
\v 30 Els dotze apòstols van tornar amb Jesús dels llocs on havien anat. Li van explicar què havien fet i ensenyat a la gent. \v 31 Jesús els va dir: "Busquem un lloc solitari per a descansar", perquè la gent no parava d'arribar buscant-los, de manera que Jesús i els seus deixebles no tenien temps de menjar ni descansar. \v 32 Van pujar a la nau i es van anar a algun lloc solitari.
\v 33 Pero moltes persones els van veure anar-se i els van reconéixer. Les persones van córrer juntes a peu des de tots els pobles, i van arribar allí abans que ells. \v 34 Quan van arribar a la riba, Jesús va veure una gran multitud. Ell va tindre compassió d'ells, perquè eren com a ovelles sense pastor. Així que va començar a ensenyar-los moltes coses.
\v 33 Pero la gent els va veure anar-se i els van reconéixer. Així que els van seguir des de terra, i fins i tot van arribar al seu destí abans que Jesús i els seus deixebles. \v 34 Quan Jesús va veure la gran multitud, va tindre compassió d'ells, perquè eren com a ovelles sense pastor. Així que va començar a ensenyar-los moltes coses.
\v 35 Quan ja era tard, els seus deixebles van vindre a Jesús i li van dir: "Este és un lloc solitari i ja és tard. \v 36 Acomiada'ls perquè puguen anar als camps pròxims i als llogarets i comprar alguna cosa de menjar per a ells".
\v 35 Quan ja era tard, els seus deixebles van vindre a Jesús i li van dir: "Este és un lloc solitari i ja és tard. \v 36 Acomiada'ls perquè puguen anar-se a comprar alguna cosa de menjar".
\v 37 Però Jesús els va contestar i va dir: "Donen-los vostés alguna cosa per menjar". Ells li van dir: "Podem nosaltres anar i comprar dos-cets denaris de pa i donar-li'ls a ells perquè mengen?" \v 38 Jesús els va dir: "Quants pans tenen vostés? Vagen i vegen". Quan ho van saber, ells van dir: "Cinc pans i dos peixos".
\v 37 Però Jesús els va contestar i va dir: "Doneu-lis vosaltres mateixos alguna cosa per menjar". Ells li van dir: "No podríem comprar suficient pa per a tota esta gent ni amb el salari de mig any!" \v 38 Jesús els va preguntar quant pa portaven amb ells. Quan ho van saber, ells van dir: "Cinc pans i dos peixos".
\v 39 Jesús va manar a totes les persones que s'assegueren en grups sobre l'herba verda. \v 40 Es van asseure en grups de cent i de cinquanta. \v 41 Mentres Jesús va prendre els cinc pans i els dos peixos, mirant al cel, els va beneir i va partir els pans i li'ls va donar als deixebles perquè els donaren a la multitud enfront d'ells.
\v 39 Jesús va manar a totes les persones que s'assegueren en grups sobre l'herba verda. \v 40 Es van asseure en grups de cent i de cinquanta. \v 41 Jesús va prendre els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, els va beneir i va partir els pans i li'ls va donar als deixebles perquè els donessin a la gent.
\v 42 Tots ells van menjar fins que van estar satisfets. \v 43 Els deixebles van arreplegar els trossos de pa, dotze canastes plenes, i tots els trossos de peix. \v 44 Van menjar cinc mil homes, sense comptar les dones i les xiquets.
\v 42 Tots ells van menjar fins que van estar satisfets. \v 43 Quan van acabar, els deixebles van arreplegar els trossos de pa, dotze canastes plenes, i tots els trossos de peix. \v 44 Van menjar cinc mil homes, sense comptar les dones i les xiquets.
\v 45 Després, Jesús va fer que els seus deixebles entraren a la nau i anaren cap a Betsaida abans que Ell, mentres Jesús acomiadava a la multitud. \v 46 Quan ells es van anar, Jesús va pujar a la muntanya a orar. \v 47 La nit va arribar, i la nau estava ara enmig de la mar, i Jesús estava sol en terra.
\v 45 Immediatament, Jesús els va dir als seus deixebles que s'avançaren i navegaren fins a Betsaida mentres ell despedia a la gent. \v 46 Després, va pujar a les muntanyes per a orar. \v 47 A la vesprada, el vaixell dels deixebles estava enmig del llac, i Jesús estava sol en terra ferma.
\v 48 Va veure que els deixebles s'estaven esforçant amb els rems, perquè el vent estava en contra d'ells. Al voltant de mitjanit, Jesús va vindre cap a ells, caminant sobre el mar, i volia passar-los de llarg. \v 49 Però quan els deixebles el van veure caminant sobre el mar, van pensar que era un fantasma i van cridar, \v 50 perquè estaven terroritzats. Però immediatament Jesús els va parlar i els va dir: "Siguen valents! Soc jo! No temen".
\v 48 Va veure que els deixebles s'estaven esforçant amb els rems, perquè el vent estava en contra d'ells. A primera hora del matí, Jesús se'ls va acostar, quan encara estava fosc, caminant sobre les aigües. \v 49 En veure'l, els deixebles van pensar que eren un fantasma, i van cridar, \v 50 perquè es van terroritzar. Jesús els va dir: Calmeu-vos! No tingueu por, soc jo".
\v 51 Jesús va pujar a la nau amb ells, i el vent va cessar de bufar; els deixebles estaven completament sorpresos. \v 52 Doncs encara no havien entés el miracle dels pans, perquè les seues ments eren lentes per a entendre.
\v 51 Jesús va pujar a la nau amb ells, i el vent va cessar de bufar. En el seu interior, els deixebles estaven confosos, \v 52 perquè encara que havien vist el miracle dels pans i els peixos, el seu cor seguia massa endurit.
\v 53 Quan van creuar la mar van arribar a Genesaret, i van ancorar la nau. \v 54 Quan van eixir-ne, la gent immediatament va reconéixer que era Jesús. \v 55 La gent va córrer per mitjà de tota la regió i van començar a potar-li malalts en lliteres allà on sentien que Jesús venia.
\v 53 Quan van creuar la mar van arribar a Genesaret, i van ancorar la nau. \v 54 Quan van eixir-ne, la gent immediatament va reconéixer que era Jesús, \v 55 i van córrer per mitjà de tota la regió per anunciar a altres que Jesús havia arribat. I li portaven malalts en lliteres allà on sentien que Jesús venia.
\c 8 \v 1 En aquells dies, va haver-hi novament una gran multitud, i ells no tenien res a menjar. Jesús va cridar als seus deixebles i els va dir: \v 2 "Tinc compassió de la multitud, perquè continuen estant amb mi des de fa tres dies i no tenen res a menjar". \v 3 Si jo els envie a les seues cases sense menjar, es desmaiaran pel camí. I alguns d'ells han vingut d'un llarg camí." \v 4 Els seus deixebles Li van preguntar: "On podem aconseguir suficients pans en un lloc desèrtic com este per a satisfer esta gent?"
\c 8 \v 1 En aquells dies, una gran multitud va seguir a Jesús durant dos dies, i es van quedar sense menjar. Jesús va cridar als seus deixebles i els va dir: \v 2 "Este és el tercer dia que esta gent ha estat amb mi, i no tenen què menjar, i estic molt preocupat per ells. \v 3 Si els mane a les seues cases amb fam, podrien desmaiar-se, perquè alguns van vindre des de lluny". \v 4 Els deixebles van respondre: "Què podem fer nosaltres, ací en el desert?"
\v 5 Jesus els va preguntar: "Quantes pans teniu?" Els deixebles van dir: "Set." \v 6 Jesús va ordenar a la multitud a asseure's en el sòl. Va prendre els set pans, i va donar gràcies, i els va partir. Ell els va donar als seus deixebles per a servir-los, i així ells van servir a la multitud.
\v 5 Jesus els va preguntar: "Quantes pans teniu?" Els deixebles van dir: "Set." \v 6 Jesús va ordenar a la multitud a asseure's en el sòl. Va prendre els set pans, i va donar gràcies, i els va partir. Ell els va donar als seus deixebles per a servir-los a la multitud.
\v 7 També tenien uns pocs peixos xicotets i després que Jesús va donar gràcies per ells, va ordenar als seus deixebles a servir estos també. \v 8 Van menjar i van ser satisfets. I van arreplegar el que va sobrar dels trossos partits, set canastres plenes. \v 9 Eren allí com quatre mil persones. Jesús els va enviar de retorn. \v 10 Immediatament, Jesús va pujar a la nau amb els seus deixebles, i van anar a la regió de Dàlmata.
\v 7 També van veure que tenien uns pocs peixos xicotets i, després que Jesús va donar gràcies a Déu per ells, va ordenar als seus deixebles a servir estos també. \v 8 La gent va menjar i van tenir prou per sentir-se satisfets. Els deixebles van arreplegar el que va sobrar dels trossos partits, set canastres plenes. \v 9 Eren allí com quatre mil persones. Jesús els va enviar de retorn. \v 10 Immediatament, Jesús va pujar a la nau amb els seus deixebles, i van anar a la regió de Dàlmata.
\v 11 Llavors els fariseus van eixir i van començar a discutir amb Jesús, perquè buscaven un senyal del cel, per a provar-li. \v 12 Jesús va sospirar profundament i els va dir: "Per què esta generació busca un senyal? Verdaderament els dic, cap senyal li serà donada a esta generació". \v 13 Llavors es va anar, va entrar de nou en la nau, i va partir a l'altre costat del llac.
\v 11 Llavors els fariseus van eixir i van començar a discutir amb Jesús, perquè buscaven un senyal del cel, com a prova que Déu l'havia enviat. \v 12 Jesús va sospirar profundament i els va dir: "Per què esta generació busca un senyal? Verdaderament els dic, cap senyal li serà donada a esta generació". \v 13 Llavors es va anar, va entrar de nou en la nau, i va partir a l'altre costat del llac.
\v 14 Els deixebles es van oblidar de portar pa amb ells, i no tenien més d'un pa en la nau. \v 15 Jesús els va advertir i els va dir: "Mantinguen-se vigilants i vagen amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes".
\v 14 Els deixebles es van oblidar de portar pa amb ells, i no tenien més d'un pa en la nau. \v 15 Mentres travessaven el llac, Jesús els va advertir i els va dir: "Mantinguen-se vigilants i vagen amb compte amb el llevat dels fariseus i el llevat d'Herodes".
\v 16 Els deixebles van raonar entre ells: "Això és perquè nosaltres no tenim pa". \v 17 Jesús era conscient d'això i els va dir: "Per què esteu raonant sobre no tindre pa? No us heu adonat encara? No enteneu? S'han apagat els vostres cors?
\v 16 Els deixebles no el van comprendre i van raonar entre ells: "Això és perquè nosaltres no tenim pa". \v 17 Jesús era conscient d'això i els va dir: "Per què esteu raonant sobre no tindre pa? No us heu adonat encara? No enteneu? Teniu els cors massa endurits?
\v 18 Teniu ulls, però no veieu? Teniu oïdes, però no sentiu? no recordeu? \v 19 Quan vaig partir els cinc pans entre els cinc mil, quantes canastres plenes de trossos de pa van arreplegar?" I els deixebles van respondre: "Dotze".
\v 18 Teniu ulls, però no veieu? Teniu oïdes, però no sentiu? No recordeuel que vaig fer? \v 19 Quan vaig partir els cinc pans entre els cinc mil i van menjar fins atipar-se? Quantes canastres plenes de trossos de pa vau arreplegar?" I els deixebles van respondre: "Dotze".
\v 20 I quan vaig partir els set pans entre els quatre mil, quantes canastres plenes van arreplegar?" Ells van dir: "Set." \v 21 Jesús va dir: "No ho enteneu encara?"
\v 20 Jesús novament va preguntar: "I quan vaig partir els set pans entre els quatre mil, quantes canastres plenes vau arreplegar?" Ells van dir: "Set." \v 21 Jesús va dir: "No ho enteneu encara?"
\v 22 Van arribar a Betsaida. La gent d'allí Li va portar un home cec i li va pregar a Jesús que el sanara. \v 23 Jesús va prendre a l'home cec per la mà, i li va conduir fora del poble. Quan Jesús va escopir sobre els seus ulls i va posar les seues mans sobre ell, li va preguntar: "Veus alguna cosa?"
\v 22 Van arribar a Betsaida. La gent d'allí li va portar un home cec i li va pregar a Jesús que el sanara. \v 23 Jesús va prendre a l'home cec per la mà, i el va conduir fora del poble. Jesús va escopir sobre els seus ulls i va posar les seues mans sobre ell, i li va preguntar: "Veus alguna cosa?"
\v 24 L'home va mirar cap amunt, i va dir: "Veig homes que semblen arbres que caminen." \v 25 Llavors Jesús va posar les seues mans novament sobre els seus ulls, i l'home va obrir els seus ulls, la seua vista va ser restaurada, i va veure totes les coses clarament. \v 26 Jesús el va enviar de retorn a la seua casa i li va dir: " No entres al poble".
\v 24 L'home va mirar cap amunt, i va dir: "Veig gent al voltant, però no puc veure'ls amb claredat, semblen arbres!" \v 25 Llavors Jesús va posar les seues mans novament sobre els seus ulls, i l'home va obrir els seus ulls, i la seua vista va ser restaurada, i va veure totes les coses clarament. \v 26 Jesús el va enviar de retorn a la seua casa i li va dir: " No entres al poble".
\v 27 Jesús va eixir amb els seus deixebles als llogarets de Cesària de Filip. En el camí Ell li va preguntar als seus deixebles: "Qui diu la gent que soc Jo?" \v 28 Ells li van contestar i van dir: "Joan el Baptista. Uns altres diuen: 'Elies' i altres: 'Un dels profetes.".
\v 27 Jesús va eixir amb els seus deixebles de Betsaida cap a Cesària de Filip. En el camí va preguntar als seus deixebles: "Qui diu la gent que soc Jo?" \v 28 Ells li van contestar i van dir: "Joan el Baptista. Uns altres diuen: 'Elies' i altres: 'Un dels profetes.".
\v 29 Jesús els va preguntar: "Però, vosaltres qui dieu que soc jo?" Responent, Pedro li va dir: "Tu eres el Crist". \v 30 Jesús els va advertir que no li digueren a ningú sobre Ell.
\v 29 Jesús els va preguntar: "Però, vosaltres qui dieu que soc jo?" Responent, Pedro li va dir: "Tu eres el Crist". \v 30 Jesús els va advertir que encara no li digueren a ningú que ell era el Crist.
\v 31 Jesús va començar a ensenyar-los que el Fill de l'Home havia de patir moltes coses, i ser rebutjat pels ancians i els caps dels sacerdots i els escribes, i que seria assassinat, i alçat novament a la vida després de tres dies. \v 32 Jesús ho va dir clarament. Llavors Pedro el va portar apart i va començar a reprendre'l.
\v 31 Jesús va començar a ensenyar-los que ell, el Fill de l'Home havia de patir moltes coses, i ser rebutjat pels ancians i els caps dels sacerdots i els escribes, i que seria assassinat. Però al tercer dia ressucitaria. \v 32 Jesús ho va dir clarament. Llavors Pedro el va portar apart i va començar a reprendre'l.
\v 33 Però Jesús es va tornar i va mirar als seus deixebles i llavors va reprendre a Pedro i va dir: "Allunya't de mi, Satanàs! Tu no cuides de les coses de Déu, sinó de les coses de la gent." \v 34 Llavors va cridar a la multitud i als seus deixebles junts, i els va dir: "Si algun desitja seguir-me, ha de negar-se a si mateix, prendre la seua creu i seguir-me.
\v 33 Però Jesús es va tornar i va mirar als seus deixebles i llavors va reprendre a Pedro i va dir: "Deixa de pensar així! Satanàs està causant que parles així! En lloc de voler el que Déu vol que jo faça, tu estàs volent que jo faça sol el que la gent vol que jo faça". \v 34 Llavors va cridar a la multitud i als seus deixebles, i els va dir: "Si algú desitja seguir-me, ha de negar-se a si mateix, prendre la seua creu i seguir-me.
\v 35 Perquè qui desitge salvar la seua vida la perdrà, i qui perda la seua vida per la meua causa i per l'evangeli la salvarà. \v 36 Com es beneficia una persona, si guanya tothom i després perd la seua vida? \v 37 Què pot donar una persona a canvi de la seua vida?
\v 35 Perquè qui desitge salvar la seua vida la perdrà, i qui perda la seua vida per la meua causa i per l'evangeli la salvarà. \v 36 La gent podrà obtindre tot el que vulguen en este món, però en veritat no estan guanyant res si no guanyen la vida eterna! \v 37 Què pot donar una persona a canvi de la seua vida?
\c 9 \v 1 Ell els va dir: "Vos dic de veritat que alguns de vosaltres no experimentareu la mort fins que el regne de Déu vinga amb poder". \v 2 Sis dies després, Jesús se'n va emportar a Pere, Jaume i Joan a una muntanya alta. Després es va transfigurar davant d'ells. \v 3 Les seues túniques començaren a brillar, tornant-se extremadament blanques, tant, que ningú podría blanquejarles més.
\c 9 \v 1 Ell els va dir: "Vos dic de veritat que alguns de vosaltres no experimentareu la mort fins que el regne de Déu vinga amb poder". \v 2 Sis dies després, Jesús se'n va emportar a Pere, Jaume i Joan a una muntanya alta. Després es va transfigurar davant d'ells. \v 3 Les seues túniques començaren a brillar, tornant-se extremadament blanques, tant, que cap rentador podría blanquejarles més.
\v 4 De sobte, se'ls aparegué Elies y Moisés, que estaven parlant amb Jesús. \v 5 Llavors Pere va preguntar: "Rabí, ¡que bé que estem açí! Deixa'ns fer-vos tres tendes. Una per a tú, un altra per a Moisés y altra per a Elies". \v 6 (Pere no sabia que més dir, perque els deixebles tenien molta por).
\v 4 De sobte, se'ls va aparéixer Elies i Moisés, que estaven parlant amb Jesús. \v 5 Aleshores, Pere va exclamar: "Rabí, que bé que estem açí! Deixa'ns fer-vos tres tendes. Una per a tú, altra per a Moisés y altra per a Elies". \v 6 (Pere no sabia què més dir, perquè els deixebles tenien molta por).
\v 7 Aleshores va aparéixer un núvol que els va cobrir, del cual va eixir una veu que deia: "Aquest és el meu fill estimat, escolteu-li". \v 8 Quan miraren al seu voltant, ja no hi havia ningú, només Jesús.
\v 7 Tot seguit va aparéixer un núvol que els va cobrir, del qual va eixir una veu que deia: "Aquest és el meu fill estimat, escolteu-li". \v 8 Quan van mirar al seu voltant, ja no hi havia ningú, només Jesús.
\v 9 Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar no dir a ningú el que havien vist, fins que el Fill de l'Home fora ressuscitat d'entre els morts. \v 10 Van guardar el secret, però discutien entre ells el que podría significar "ressuscitat d'entre els morts".
\v 9 Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va manar no dir res a ningú del que havien vist, fins que el Fill de l'Home fora ressuscitat d'entre els morts. \v 10 Van guardar el secret, però discutien entre ells el que podría significar "ressuscitat d'entre els morts".
\v 11 Els deixebles li preguntaren: "Per qué els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?" \v 12 Ell els va contestar: "Es veritat, Elies ve primer per a restaurar totes les coses. Encara que també està escrit que el Fill de l'Home ha de sofrir molt i ser despreciat. \v 13 Elies va vindre, i el van tractar molt malament, com diuen les escriptures sobre ell".
\v 11 Els deixebles li preguntaren: "Per què els escribes diuen que Elies ha de vindre primer?" \v 12 Ell els va contestar: "És veritat, Elies ve primer per a restaurar totes les coses. Encara que també està escrit que el Fill de l'Home ha de sofrir molt i ser despreciat. \v 13 Elies ja va vindre, i el van tractar molt malament, com diuen les Escriptures".
\v 17 Un home entre la multitud li va contestar: "Mestre, he traigut el meu fill perquè pugues sanar-lo. Té un esperit maligne que l'impedeix parlar. \v 18 Cada vegada que l'esperit l'ataca, el tira a terra; trau bromera per la boca, grinyola les dents i el torna rígid. Vaig demanar als teus deixebles que l'expulsassen, però no van poder". \v 19 Jesús va contestar: "¡Gent incrèdula! Fins quan hauré d'estar entre vosaltres? Quant més hauré de suportar-vos? Porteu-me al xiquet.
\v 17 Un home entre la multitud li va contestar: "Mestre, t'he portat el meu fill perquè pugues sanar-lo. Té un esperit maligne que l'impedeix parlar. \v 18 Cada vegada que l'esperit l'ataca, el tira a terra; trau bromera per la boca, grinyola les dents i el torna rígid. Vaig demanar als teus deixebles que l'expulsaren, però no van poder". \v 19 Jesús va contestar: "Gent incrèdula! Fins quan hauré d'estar entre vosaltres? Quant més hauré de suportar-vos? Porteu-me al xiquet.
\v 20 Així que li van portar al xiquet. Quan l'esperit va veure Jesús, va sacsejar el xiquet i el va tirar a terra, fent-lo rebolcar-se i traure bromera per la boca. \v 21 Jesús li va preguntar a son pare: "Quant temps porta així?" El pare va contestar: "Des de la infància. \v 22 De vegades fins i tot l'ha llançat al foc o a l'aigua amb intenció de matar-lo. Si pots fer alguna cosa, tingues pietat i ajuda'ns".
\v 20 Així que li'l van portar. Quan l'esperit va vore Jesús, va sacsejar el xiquet i el va tirar a terra, fent-lo rebolcar-se i traure bromera per la boca. \v 21 Jesús li va preguntar a son pare: "Quant de temps porta així?" El pare va contestar: "Des de que és xicotet. \v 22 De vegades, fins i tot, l'ha llançat al foc o a l'aigua amb intenció de matar-lo. Si pots fer alguna cosa, tingues pietat i ajuda'ns".
\v 23 Jesús li va dir: "Que si puc? Totes les coses són possibles per a aquells que creuen". \v 24 Immediatament, el pare va cridar: "Jo crec, però em falta fe, ajuda'm!" \v 25 Jesús, vegent que la gent s'amuntonava, va reprende a l'esperit maligne: "Tú, esperit que no deixes escoltar ni parlar a aquest xiquet, et mane que ixques d'ell i no tornes a entrar mai més!".
\v 23 Jesús li va dir: "Que si puc? Totes les coses són possibles per a aquells que creuen". \v 24 Immediatament, el pare va cridar: "Jo crec, però em falta més fe, ajuda'm!" \v 25 Jesús, vegent que la gent s'amuntonava, va reprendre a l'esperit maligne: "Tú, esperit que no deixes escoltar ni parlar a aquest xiquet, et mane que ixques d'ell i no tornes a entrar mai més!".
\v 26 L'esperit va cridar i va sacsejar-lo violentament; després va eixir d'ell. El xiquet no es movia, pareixia que havia mort. De fet, la gent deia: "Està mort". \v 27 Però Jesús li va agafar la mà i el va alçar, ajudant-li a quedar en peu.
\v 26 Aleshores, l'esperit va cridar i va sacsejar-lo violentament abans d'eixir d'ell. El xiquet no es movia, pareixia que havia mort. De fet, la gent deia: "Està mort". \v 27 Però Jesús li va agafar de la mà i el va alçar, ajudant-li a quedar en peu.
\v 28 Quan Jesús i els seus deixebles estaven a soles a una casa, li van preguntar: "Per què no vam poder expulsar-lo?" \v 29 Ell els va contestar: "Aquesta classe d'esperit només pot ser expulsada mitjançant l'oració".
\v 28 Quan Jesús i els seus deixebles estaven a soles a una casa, li van preguntar: "Per què no vam poder expulsar-lo?" \v 29 Ell els va contestar: "Aquest tipus d'esperit només pot ser expulsat mitjançant l'oració".
\v 30 Deixaren la regió i van passar per Galilea. Jesús no volia que ningú sapiguera on estava, \v 31 perquè volia tindre temps per ensenyar al seus deixebles. Els va dir: "El Fill de l'Home será entregat en mans dels hòmens, i el mataràn. Després de tres dies mort, ressuscitarà". \v 32 Però ells no entenien el que els deia, i tenien por de preguntar-li.
\v 30 Deixaren la regió i van passar per Galilea. Jesús no volia que ningú sapiguera on estava, \v 31 perquè volia tindre més temps per ensenyar al seus deixebles. Els va dir: "El Fill de l'Home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataràn. Després de tres dies mort, ressuscitarà". \v 32 Però ells no entenien el que els deia, i tenien por de preguntar-li.
\v 33 Una vegada arribaren a casa, en Cafarnaüm, els va preguntar: "Què parlàveu pel camí?" \v 34 Però ells no van contestar, ja que estaven discutint sobre qui era el més important. \v 35 Jesús s'assegué, va cridar als dotze deixebles i els va dir: "Si algú vol ser el primer, ha de ser l'últim i el servidor de tots".
\v 36 Aleshores va agafar a un xiquet xicotet i el va posar enmig d'ells, i agafant-lo en braços els va dir: \v 37 "Qui acull a un xiquet en el meu nom, a mi m'acull, i si algú m'acull, no m'acull només a mi, sinó també a qui em va enviar".
\v 38 Joan va dir a Jesús: "Mestre, vam vore un home que expulsava dimonis en el teu nom i li ho vam impedir, ja que ell no és dels nostres. \v 39 Però Jesús li va replicar: "No li ho impediu, perquè ningú pot fer un miracle en el meu nom i parlar mal de mi.
\v 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. \v 41 Tot aquell que vos done un got d'aigua pel fet que sou de Crist, de veritat vos dic que no perdrà la seua recompensa.
\v 42 Qualsevol qui faça caure un d'aquests xicotets que creu en mi, més li valdría lligar-se al coll una pedra gran de molí i llançar-se a la mar. \v 43 Si la teua mà et fa caure en pecat, talla-te-la. És millor entrar a la vida eterna manc, que tindre dos mans i anar a l'infern, al foc inextinguible. \v 44 On el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga.
\v 45 Així com, si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. És millor entrar a la vida eterna coix, que tindre dos peus i ser llançat a l'infern, \v 46 on el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga.
\v 47 Si el teu ull et fa caure en pecat, arranca-te’l. És millor entrar al Regne de Déu amb un ull, que tindre dos ulls i ser llançat a l'infern, \v 48 on el cuc mai no mor i el foc mai no s'apaga.
\v 49 Certament, tots seran salats amb foc. \v 50 La sal és bona, però si perd el seu sabor, com es tornarà salada de nou? Tingau sal en vosaltres, i vixcau en pau els uns amb els altres".
\c 10 \v 1 Jesús va deixar eixe lloc i va anar a la regió de Judea i més enllà de l'àrea del riu Jordà, i les multituds van vindre a Ell una vegada més. Ell estava ensenyant-los de nou, com era sempre feïa. \v 2 Els Fariseus van vindre a Ell per qüestionar-li i li van preguntar: "És lícit per a un espòs divorciar-se de la seua esposa?" \v 3 Ell va contestar: "Què els va ordenar Moisés?" \v 4 Ells van dir: "Moisés va permetre a l'home escriure una carta de divorci i després repudiar-la."
\c 10 \v 1 Jesús va deixar eixe lloc i va anar a la regió de Judea, més enllà de l'àrea del riu Jordà, i les multituds van vindre a Ell una vegada més. Ell estava ensenyant-los de nou, com sempre feïa. \v 2 Els Fariseus van vindre a Ell per qüestionar-li i li van preguntar: "És lícit per a un espòs divorciar-se de la seua esposa?" \v 3 Ell va contestar: "Què els va ordenar Moisés?" \v 4 Ells van dir: "Moisés va permetre a l'home escriure una carta de divorci i després repudiar-la."
\v 13 Desprès enviaren a Jesùs a alguns de Fariseus i Herodians per a pillar-lo en alguna paraula. \p \v 14 Quant el trobaren li digueren: "Mestre, saben que no t'importa el que la gente pensa de tù, i que eres imparcial davant les persones. Tu realment ensenyes el camì de Dèu. ¿'Es just pagar els impostos a Cessar o no?" \v 15 Però Jesùs que sabìa la seua intenciò els va dir: "¿Per què en poseu a prova? Mostreu-me un Denari perquè jo puga mirar-ho."
\v 13 Desprès enviaren a Jesùs a alguns de Fariseus i Herodians per a pillar-lo en alguna paraula. \v 14 Quant el trobaren li digueren: "Mestre, saben que no t'importa el que la gente pensa de tù, i que eres imparcial davant les persones. Tu realment ensenyes el camì de Dèu. ¿'Es just pagar els impostos a Cessar o no?" \v 15 Però Jesùs que sabìa la seua intenciò els va dir: "¿Per què en poseu a prova? Mostreu-me un Denari perquè jo puga mirar-ho."
\c 13 \v 1 Mentre Jesús caminava allunyant-se del temple, un dels seus deixebles li va dir, "Mestre, mira aquestes pedres i aquests edificis!" \v 2 Ell li va dir, "Veus aquests grans edificis? Ni una sola pedra quedarà d'ells que no siga destruïda"
\v 3 Després estava assegut a la Muntanyeta de les Oliveres al costat del temple, i Pere, Jaume, Joan i Andrés li van preguntar: \v 4 'Dis-nos, quan ocorreran aquestes coses? Quina serà la senyal que indicarà que estan a punt de passar?
\v 7 Quan escolteu sobre guerres i rumors de guerra no vos preocupeu; eixes coses han d'ocórrer, però encara no serà el fi. \v 8 Doncs s'alçarà nació contra nació i regnat contra regnat. Hi haurà terratrèmols en molts llocs i necessitat de menjar. Aquestos seran només els començaments dels patiments, com quan una dona começa amb dolors de part.
\v 9 Esteu preparats perquè ells vos portaran davant dels concilis i vos assotaran a les sinagogues. Vos enfrontareu a tots dos, governadors i reis per la meua causa, per a que parleu de mi davant d'ells. \v 10 L'evangeli ha de ser predicat a totes les nacions abans que tot finalitze.
\v 11 Quan sigau arrestats i vos entreguen, no vos preocupeu pel que direu. Perquè a eixa hora, el que hajau de dir vos serà donat; no sereu vosaltres els que parlareu, sinó l'Esperit Sant. \v 12 Alguns Germàns entregaran a altres germans, i el pare als fills. Els fills es rebel·laran contra els seus pares i causaran que els sotmeten a mort. \v 13 Vosaltres sereu odiats per causa del meu nom. Però qualsevol que persevere fins al final, eixa persona serà salva.
Some files were not shown because too many files have changed in this diff
Show More
See in Reader
paco_camacho
noemi_sampedro
regina_sampedro
IrisVG
abel_tasque
tsDesktop