\c 3 \v 1 De nou Ell entrà en la sinagoga i un home que tenia la mà seca estava allí. \v 2 Alguns l'espiaven a vore si Jesús el curava siguent dissabte i així poder acusar-lo.
\v 3 Jesús li digué a l'home de la mà seca: "Alçat i vine ací al mig de tots". \v 4 Aleshores, li va dir a la gent: "Que està permés fer en dissabte: fer bé o fer mal, salvar una vida o matar?" Pero la gent estava callada.
\v 5 Jesús mirà al voltant d'ells enfadat i trist davant la duresa dels seus cors, i li digué a l'home: "Estira la teua mà". Ell l'estirà i Jesús sanà la seua mà. \v 6 Els fariseus eixiren d'allí i inmediatament començaren a conspirar amb els herodians contra Ell per a matar-lo.
\v 7 Aleshores Jesús es retirà amb els seus deixebles a la mar. I una gran multitud de gent el seguiren des de Galilea i Judea, \v 8 de Jerusalem, Idumea i més enllà del Jordà i al voltant de Tir i Sidó. La gran multitud escoltava tot el que Ell estava fent i per això acudiren a Ell.
\v 9 I Ell demanà als seus deixebles que tingueren a punt una barqueta per a que la gent no l'aplastara. \v 10 Com Ell havia curat a molts, tots els que tenien malalties se li tiraven damunt per a tocar-lo.
\v 11 Cada vegada que els espírits malignes el veien, caien davant d'Ell, cridaven i deien: "Tú eres el fill de Déu". \v 12 Però Ell lis ordenà amb firmeça no donar-lo a conèixer.
\v 13 Després Jesús pujà a la muntanya i cridà a aquells que volia que estigueren amb Ell i ells anaren amb Jesús. \v 14 En designà a dotze i els anomenà apòstols, per a que estigueren amb Ell i per a enviar-los a predicar \v 15 i amb poder per a fer fora els dimonis. \v 16 Els dotze apòstols són: Simó a qui li canvià el nom per Pere;
\v 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan el germà de Jaume, a qui els donà el nom de Boanerges, que vol dir "fills del tro", \v 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós \v 19 i Judes Iscariot, que després traicionaria a Jesús.
\v 20 Després Jesús se'n va anàr a casa i la multitud es tornà a reunir allí, tants havien que ni podien menjar pa. \v 21 Quan la seua família ho va sentir, eixiren a fer-se càrrec d'Ell i digueren: "Està fora de sí". \v 22 Els mestres de la Llei, que baixaven de Jerusalem deien: "Està poseït per Belzebú i per ell és que expulsa als dimonis"
\v 23 Així, Jesús els cridà i lis digué en paràboles: Com pot Satanàs expulsar a Satanàs? \v 24 Si un regne està dividit contra ell mateixa, eixe regne no durarà. \v 25 Si en una casa estan dividits uns contra altres, eixa família no aguantarà unida.
\v 26 Igualment, si Satanàs s'alça contra ell mateix i està dividit, ell no és capaç de perdurar, sino que ha arribat al final. \v 27 Ningú podrà entrar en la casa d'un home fort i furtar-li les seues coses sense lligar-lo primer a ell, tant sols així podrà furtar-li la casa.
\v 28 De veritat vos dic que tots els pecats dels homes seran perdonats, fins i tot les blasfèmies que digueu, \v 29 però qui blasfeme contra l'Espírit Sant mai tindrà perdó, és culpable de pecat etern. \v 30 Jesús va dir açò per als que estaven diguent-li que Ell tenia un espírit maligne.
\v 31 Després arribaren sa mare i els seus germans i estiguent fora, enviaren a algú dins a buscar-lo. \v 32 I un gran grup es sentà al voltant de Jesús i li digueren: "Ta mare i els teus germans estan fora buscant-te".
\v 33 Ell els contestà: Qui són ma mare i els meus germans? \v 34 Mirà al voltant a tots els que estaven sentats en el cercle al seu voltant i digué: "Mireu ací! Estos són ma mare i els meus germans! \v 35 Qualsevol que fa la voluntat de Déu, eixa persona és el meu germà, la meua germana i ma mare.
\c 4 \v 1 De nou Ell començà a ensenyar al costat del llac. Una gran multitut es va reunir al voltant d'Ell, aleshores pujà a una barca al mar, y es va sentar. Tota la gent estava a la vora del mar. \v 2 Ell lis ensenyava moltes coses en paràboles, i lis digué com part de la seua doctrina
\v 3 Escolteu, el sembrador anà a sembrar. \v 4 Mentre sembrava, algunes llavors van caure al camí, i arribaren els pardals i se les menjaren. \v 5 Unes altres llavors caigueren entre les pedres, on no hi havia molta terra. Éstes brotaren enseguida, perquè la terra no era profunda;
\v 6 Però quan el sol va eixir, es van cremar perquè no tenien arrel, i es secaren. \v 7 Altres llavors caigueren entre plantes d'espines. Els espins van créixer i les van ofegar, de manera que la llavor no va produir gra.
\v 8 Però altres llavors caigueren en bona terra y al créixer donaren una bona collita; unes espigues donaren trenta grans per semilla, algunes a seixanta i altres cent. \v 9 Ell digué: "El que tinga oïts per a escoltar, escolte."
\v 10 Quan Jesús estava soles, els que estaven prop d'Ell amb els dotze, li van preguntar per les paràboles. \v 11 Ell els digue: "A vosaltres vos es donat el conéixer el misteri del regne de Déu. Però als de fora tot se'ls diu en paràboles, \v 12 per a que quan ells miren, encara que miren, no vegen, i per més que senten, si ells escolten, no entenguen, ja que ells se covertirien i Déu els perdonaria."
\v 13 I els va dir: "No enteneu esta paràbola? Aleshores, com entendreu la resta de paràboles? \v 14 El sembrador és el que sembra la paraula. \v 15 Alguns són com la llavor que caigué en el camí; senten el missatge, però després que l'escolten, arriba Satanàs i s'emporta la paraula que es va sembrar als seus cors.
\v 16 Alguns són com la llavor que caigué entre les pedres, que al escoltar la paraula, al moment la reben amb alegria. \v 17 Però , com que no tenen arrels en ells mateixos, duren poc, i quan es presenta una dificultat o persecució per causa de la paraula, prompte abandonen la fe.
\v 18 Altres són els sembrats entre les plantes d'espins; estos escolten la paraula, \v 19 però els afanys de la vida, l'engany de les riqueses, i els altres desitjos, entren i ofeguen la paraula, i la deixen estèril. \v 20 Però hi ha altres que escolten la paraula, l'accepten i donen fruit, uns produeixen al trenta, uns altres al seixanta i uns altres el cent per u.
\v 21 També els va dir: "És que algú porta una llum per posar-la baix d'una mesura o baix el llit? No és per a posar-la sobre el candeler? \v 22 Perquè no hi ha res amagat que no s'haja de descobrir, ni res en secret que no s'haja de conéixer. \v 23 Si algú té oïts per escoltar, que escolte."
\v 24 Els va dir també: "Tingueu en compte el que escolteu, perqué amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara vos afegiran. \v 25 Perquè al qui té, li donaran més, i al qui no té, fins i tot allò que té se li llevarà."
\v 26 \v 28 I deia: "El regne de Déu és com aquell home que sembrà la seua llavor a la terra. \v 27 Tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor brota i creix, sense que ell sàpiga com. La terra produeix per si mateixa, primer la fulla, després l'espiga, i després el gra dins les espigues. \v 29 I quan el gra està madur, es recollix, perquè ha arribat el temps de la sega."
\v 30 També deia: "A què compararem el regne de Déu, o amb quina paràbola la compararem? \v 31 És com quan es sembra un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; \v 32 però una vegada sembrada, creix i es fa més gran que totes les hortalisses, i trau rames tant grosses que els ocells poden fer niu a la seua ombra.
\v 33 Amb moltes paràboles els ensenyava el missatge, segons ells podien arribar a entendre. \v 34 I no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
\v 35 Aquell dia, arribada la vesprada, els digué: "Passem a l'altra banda del llac." \v 36 Deixant tota la gent, s'emportaren a Jesús en la mateixa barca on es trobaven; també hi havia prop d'Ell altres barques. \v 37 Aleshores va començar un gran temporal de vent, i les onades envestien la barca, fins al punt que ja s'omplia d'aigua.
\v 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el despertaren i li digueren: "Mestre, que no t'importa que ens afonem? \v 39 Ell es despertà, va increpar el vent i digué a la mar: "Silenci! Calma't! I el vent va parar i es va fer una gran calma.
\v 40 Jesús els digué: Per què teniu tanta por? Encara no teniu fe? \v 41 Però ells estaven molt asustats i entre ells comentaven: "Qui deu ser aquest que fins i tot els vents i la mar l'obeeixen?"
\c 14 \v 1 Faltaven ara dos dies per a la Pasqua i la Festa dels Pans sense rent. Els principals sacerdots i els escribes estaven considerant en secret com arrestar a Jesús i després matar-lo. \v 2 Perquè ells deien, "No durant la festa, no fora cas que s'alçara un disturbi entre la gent."
\c 14 \v 1 Faltaven dos dies per a la Pasqua i la Festa dels Pans sense rent. Els principals sacerdots i els escribes estaven considerant en secret com arrestar a Jesús i després matar-lo. \v 2 Perquè ells deien: "No durant la festa, no siga cas que s'alçe un disturbi entre la gent".
\v 3 Mentre Jesús estava en Betània en casa de Simó el leprós, reclinat a la taula, es va presentar una dona amb un flascó d'alabastre d'un líquid molt costós, que era de nard pur. Ella va trencar el flascó i el va vessar sobre el seu cap. \v 4 Però hi havia alguns que estaven enfadats. Parlaven entre ells i deien, "¿Quina és la raó per aquest malbaratament? \v 5 Este perfum podria haver-se venut per més de tres-cents denaris i donat als pobres". I ells la reprenien.
\v 3 Mentres Jesús estava en Betània en casa de Simó el leprós, reclinat a la taula, es va presentar una dona amb un flascó d'alabastre d'un líquid molt costós, que era de nard pur. Ella va trencar el flascó i el va vessar sobre el seu cap. \v 4 Però hi havia alguns que estaven enfadats. Parlaven entre ells i deien: "Quina és la raó per aquest malbaratament? \v 5 Este perfum podria haver-se venut per més de tres-cents denaris i donat als pobres". Així que ells la reprenien.
\v 6 Però Jesús va dir, "deixeu-la en pau. Per què la molesteu? ha fet una cosa preciosa per mi. \v 7 Sempre tindreu als pobres amb vosaltres, i quan desitgeu podreu fer-los el bé, però a Mi no sempre em tindreu. \v 8 Ella ha fet el que ha pogut: ha ungit el meu cos per a la sepultura. \v 9 De veritat vos dic, on siga que l'evangeli es predique a tot el món, també es parlarà del que ella ha fet, per a memòria d'ella."
\v 6 Però Jesús va dir, "deixeu-la en pau. Per què la molesteu? ha fet una cosa preciosa per mi. \v 7 Sempre tindreu als pobres amb vosaltres, i quan desitgeu podreu fer-los el bé, però a mi no sempre em tindreu. \v 8 Ella ha fet el que ha pogut: ha ungit el meu cos per a la sepultura. \v 9 De veritat vos dic, on siga que l'evangeli es predique a tot el món, també es parlarà del que ella ha fet, per a memòria d'ella."
\v 10 Aleshores Judes Iscariot, un dels dotze, va anar als principals sacerdots per a veure com podia entregar-los a Jesús. \v 11 Quan els principals sacerdots l'escoltaren, es van alegrar i van prometre donar-li diners. I ell va començar a buscar una oportunitat per a entregar-lo a ells.
\v 10 Aleshores Judes Iscariot, un dels dotze, va anar als principals sacerdots per a veure com podia entregar-los a Jesús. \v 11 Quan els principals sacerdots l'escoltaren, es van alegrar i van prometre donar-li diners. Des d'aquell moment va començar a buscar una oportunitat per a entregar-lo.
\v 12 El primer dia de la festa dels pans sense rent, quan se sacrificava el corder de la Pasqua, els seus deixebles li digueren, "¿On vols que anem a fer els preparatius perquè menges la Pasqua?" \v 13 Ell va enviar a dos dels seus deixebles i els va dir, "Aneu a la ciutat i un home que porta un cànter d'aigua els trobarà. Seguiu-lo. \v 14 On ell entre a una casa, seguiu-lo a dins i digueu-li a l'amo d'esta casa, el Mestre diu, ¿On està la meua habitació d'hoste on menjaré la Pasqua amb els meus deixebles?
\v 12 El primer dia de la festa dels pans sense rent, quan se sacrificava el corder de la Pasqua, els seus deixebles li digueren, "¿On vols que anem a fer els preparatius perquè menges la Pasqua?" \v 13 Ell va enviar a dos dels seus deixebles i els va dir: "Aneu a la ciutat i un home que porta un cànter d'aigua vos trobarà. Seguiu-lo. \v 14 A la casa on ell entre, seguiu-lo a dins i digueu-li a l'amo d'esta casa, el Mestre diu, ¿On està la meua habitació d'hoste on menjaré la Pasqua amb els meus deixebles?
\v 15 Ell vos mostrarà una gran estança a la part de dalt que ja està preparada. Feu els preparatius per a nosaltres allà". \v 16 Els deixebles eixiren i van anar a la ciutat; i van trobar-ho tot tal com els havia dit, i prepararen el sopar de la Pasqua.
\v 15 Ell vos mostrarà una gran estança a la part de dalt que ja està disposada. Feu allí els preparatius per a nosaltres". \v 16 Els deixebles eixiren i van anar a la ciutat; i van trobar-ho tot tal com els havia dit, i prepararen el sopar de la Pasqua.
\v 17 Quan era el capvespre, ell va arribar amb els dotze. \v 18 I mentre estaven a la taula, menjant, Jesús va dir: "Vos dic la veritat, un de vosaltres que està ací menjant amb mi em trairà." \v 19 Llavors van començar a entristir-se, i a preguntar-li un per un: "¿Seré jo?"
\v 17 Quan era el capvespre, ell va arribar amb els dotze. \v 18 I mentres eren a la taula, menjant, Jesús va dir: "Vos dic la veritat, un de vosaltres que està ací menjant amb mi em trairà." \v 19 Llavors van començar a entristir-se, i a preguntar-li un per un: "Seré jo?"
\v 20 Jesús els va respondre i va dir, "és un dels dotze, el que mulla el pa amb mi en el plat. \v 21 Perquè el Fill de l'Home recorrerà el camí de la manera en que l'Escriptura diu d'Ell. Però, ai d'aquell home per qui el Fill de l'Home és traït! Valdria més per a ell no haver nascut".
\v 20 Jesús els va respondre i va dir: "és un dels dotze, el que mulla el pa amb mi en el plat. \v 21 Perquè el Fill de l'Home recorrerà el camí de la manera en que l'Escriptura diu d'Ell. Però, ai d'aquell home per qui el Fill de l'Home és traït! Valdria més per a ell no haver nascut".
\v 22 Mentre menjaven, Jesús va prendre pa, el va beneir i el va partir. Li ho va donar a ells, i digué: "Preneu això. Este és el Meu cos". \v 23 Va prendre una copa, donà gràcies i li la va donar a ells, i tots van beure d'ella. \v 24 Ell els va dir: "Esta és la Meua sang del pacte, la sang que és vessada per molts. \v 25 De cert us dic, no tornaré a beure més d'aquest fruit de la vinya fins a aquell dia quan el bega de nou en el regne de Déu".
\v 22 Mentre menjaven, Jesús va prendre pa, el va beneir i el va partir. Li ho va donar a ells, i digué: "Preneu això. Este és el Meu cos". \v 23 Va prendre una copa, donà gràcies i li la va donar a ells, i tots van beure d'ella. \v 24 Ell també els va dir: "Esta és la Meua sang del pacte, la sang que és derramada per molts. \v 25 De veritat vos dic, no tornaré a beure més d'aquest fruit de la vinya fins a aquell dia quan el bega de nou en el regne de Déu".
\v 30 Jesús el va respondre, "De veres et dic que esta mateixa nit, abans que el gall cante dos vegades, tu em negaràs tres vegades". \v 31 Però Pere li va dir, "Encara que haja de morir al teu costat, jo no et negaré". Tots ells van fer la mateixa promesa.
\v 30 Jesús el va respondre, "De veres et dic que esta mateixa nit, abans que el gall cante dos vegades, tu em negaràs tres vegades". \v 31 Però Pere li va dir: "Encara que haja de morir al teu costat, jo no et negaré". Tots ells van fer la mateixa promesa.
\v 35 Jesús, anant-se'n un poquet més endavant, es va prostrar en terra i va orar, si fora possible, que esta hora passara d'Ell. \v 36 Ell va dir, "Abba, Pare, totes les coses són possibles amb tu. Allunya de Mi esta copa. Però que no es faça la meua voluntat, sinó la Teua."
\v 35 Jesús, anant-se'n un poquet més endavant, es va prostrar en terra i va orar, si fora possible, que esta hora passara d'Ell. \v 36 Ell va dir, "Abba, Pare, totes les coses són possibles amb tu. Allunya de mi esta copa. Però que no es faça la meua voluntat, sinó la teua."
\v 37 Ell va tornar i els va trobar dormint, i li va dir a Pere, "Simó, estàs dormint? No has pogut vetlar ni una hora? \v 38 Vetlen i oren perquè no entreu en temptació, perquè l'esperit en efecte està disposat, però la carn és feble". \v 39 Ell va anar-se'n de nou i va orar, dient les mateixes paraules.
\v 37 Ell va tornar i els va trobar dormint, i li va dir a Pere, "Simó, estàs dormint? No has pogut vetlar ni una hora? \v 38 Vetlen i oren perquè no entreu en temptació, perquè l'esperit en efecte està disposat, però la carn és feble". \v 39 Ell es va allunyar de nou i va orar, dient les mateixes paraules.
\v 40 I va tornar de nou i els va trobar dormint, ja que els seus ulls estaven molt carregats de son, i no sabien què dir-li. \v 41 En tornar per tercera vegada, els digué, "Encara esteu dormint i prenent un descans? Ja n'hi ha prou! L'hora ha arribat. Mireu! El Fill de l'Home és traït en mans dels pecadors. \v 42 Alceu-vos, vinga. Vegen, el qui m'està traint ja és a prop".
\v 40 I va tornar de nou i els va trobar dormint, ja que els seus ulls estaven molt carregats de son, i no sabien què dir-li. \v 41 En tornar per tercera vegada, els digué, "Encara esteu dormint i prenent un descans? Ja n'hi ha prou! L'hora ha arribat. Mireu! El Fill de l'Home és traït en mans dels pecadors. \v 42 Alceu-vos, vinga. Mireu, el qui m'està traint ja és a prop".
\v 47 Però un dels que estava allí, havent tret l'espasa, va ferir al criat del summe sacerdot i li va tallar l'orella. \v 48 Jesús els va dir, "Heu eixit contra mi com si fóra un lladre, amb espases i pals per capturar-me? \v 49 Quan jo estava amb vosaltres cada dia al temple, ensenyant, no em vau arrestar. Però això ha succeït perquè s'acomplisquen les Escriptures". \v 50 I tots els que estaven amb Jesús el van deixar i van fugir.
\v 47 Però un dels que estava allí, havent tret l'espasa, va ferir al criat del summe sacerdot i li va tallar l'orella. \v 48 Jesús els va dir: "Heu eixit contra mi com si fóra un lladre, amb espases i pals per capturar-me? \v 49 Quan jo estava amb vosaltres cada dia al temple, ensenyant, no em vau arrestar. Però això ha succeït perquè s'acomplisquen les Escriptures". \v 50 I tots els que estaven amb Jesús el van deixar i van fugir.
\v 51 Un jove que estava seguint a Jesús, que vestia només una peça de roba al voltant del seu cos; el van agarrar, \v 52 però ell, deixant la peça de lli, va fugir despullat.
\v 51 Un jove que estava seguint a Jesús, que vestia només llançol al voltant del seu cos; el van agarrar, \v 52 però ell, deixant el llançol, va fugir despullat.
\v 53 Portaren, doncs, a Jesús al summe sacerdot. Allí es van reunir tots els principals sacerdots, els ancians i els escribes amb ell. \v 54 Pere seguia a Jesús de lluny fins dins del pati del summe sacerdot. S'assentà entre els guardes, que estaven a prop del foc per escalfar-se.
\v 53 Portaren, doncs, a Jesús al Gran sacerdot. Allí es van reunir tots els principals sacerdots, els ancians i els escribes amb Ell. \v 54 Pere seguia a Jesús de lluny fins dins del pati del summe sacerdot. S'assentà entre els guardes, que estaven a prop del foc per escalfar-se.
\v 55 Els principals sacerdots i tot el Sanedrí cercaven testimonis contra Jesús per a poder condemnar-lo a mort. No obstant això, no ho van aconseguir, \v 56 ja que molts portaven falsos testimonis en contra d'ell, i fins i tot els seus testimonis no concordaven.
\v 55 Els principals sacerdots i tot el sanedrí cercaven testimonis contra Jesús per a poder condemnar-lo a mort. No obstant això, no ho van aconseguir, \v 56 ja que molts portaven falsos testimonis en contra d'Ell, però els seus testimonis no concordaven.
\v 57 Llavors alguns s'alçaren i testificaren en falls contra ell dient: \v 58 "Nosaltres l'hem sentit dir: 'Jo destruiré aquest temple fet per mans, i en tres dies en construiré un altre fet sense mans'". \v 59 I ni tan sols el seu testimoni concordava.
\v 57 Aleshores alguns s'alçaren i testificaren en fals contra Ell dient: \v 58 "Nosaltres l'hem sentit dir: 'Jo destruiré aquest temple fet per mans, i en tres dies en construiré un altre fet sense mans'". \v 59 I ni tan sols aixina el seu testimoni concordava.
\v 60 El summe sacerdot s'alçà enmig d'ells i li va preguntar a Jesús, "No dius res? Què testifiquen estos homes en contra teua?" \v 61 Però ell es va quedar callat i no responia res. Una altra vegada el summe sacerdot va tornar a preguntar-li i va dir: "Eres tu el Crist, el fill del Beneït?" \v 62 Jesús va respondre: "Jo soc. I vosaltres voran al Fill de l'Home quan ell estiga assegut a la ma dreta del poder de Déu i venint amb els núvols del cel".
\v 60 El Gran sacerdot s'alçà enmig d'ells i li va preguntar a Jesús, "No dius res?, Què testifiquen estos homes en contra teua?" \v 61 Però Ell es va quedar callat i no responia res. Una altra vegada el Gran sacerdot va tornar a insistir preguntant-li: "Eres tu el Crist, el fill del Beneït?" \v 62 Jesús va respondre: "Jo soc. I vosaltres voreu al Fill de l'Home quan ell estiga assegut a la ma dreta del poder de Déu i venint entre els núvols del cel".
\v 63 El summe sacerdot, en esgarrar les seues robes, va dir, "Encara necessitem més testimonis? \v 64 Heu escoltat la blasfèmia. Que vos sembla?" Tots el condemnaren com a algú que mereixia la mort. \v 65 Alguns van començar a escopir-lo, li van cobrir el rostre i, colpejant-lo, li deien, "Profetitza!" Els guardes se'l van emportar i el van colpejar.
\v 63 El Gran sacerdot, es va esgarrar les seues robes i va dir, "Encara necessitem més testimonis? \v 64 Heu escoltat la blasfèmia. Que vos sembla?" Tots el condemnaren com a algú que mereixia la mort. \v 65 Alguns van començar a escopir-lo, li van cobrir el rostre i, colpejant-lo, li deien, "Profetitza!" Els guardes se'l van emportar i el van colpejar.
\v 66 Mentre Pere estava avall al pati, una de les criades del summe sacerdot va aplegar. \v 67 En veure'l parat prop del foc per escalfar-se, s'acostà per mirar-lo. Llavors ella li digué "Tu també estaves amb Jesús el Natzaré?" \v 68 Però ell ho va negar, dient: "Ni sé ni entenc de què estàs parlant". Llavors ell se'n va anar al portal del pati. I va cantar el gall.
\v 66 Mentre Pere estava avall al pati, una de les criades del Gran sacerdot va aplegar. \v 67 En veure'l parat prop del foc per escalfar-se, s'acostà per mirar-lo. Llavors ella li digué "Tu també estaves amb Jesús el Natzaré?" \v 68 Però ell ho va negar, dient: "Ni sé ni entenc de què estàs parlant". Aleshores ell se'n va anar al portal del pati. I va cantar el gall.
\v 69 Quan la criada el va veure, va començar a dir-li als qui estaven allà, "aquest home és un d'ells!" \v 70 Però ell ho va negar de nou. I una estona després, els qui estaven allà a peu dret li digueren a Pere, "segurament tu també ets un d'ells, ja que eres Galileu, i la teua manera de parlar ho demostra".
\v 69 Quan la criada el va veure, va començar a dir-li als qui estaven allà, "aquest home és un d'ells!" \v 70 Però ell ho va negar de nou. I una estona més tard, els qui estaven allà a peu dret li digueren a Pere, "segurament tu també ets un d'ells, ja que eres Galileu, i la teua manera de parlar ho demostra".
See in Reader
aurelio_mahiques
javier_martinez
tsDesktop