\c 6 \v 1 Quan Jesús va eixir de Capernaum, va tornar al seu poble, Nazaret, i els seus deixebles el van seguir. \v 2 Quan va arribar el dissabte, va ensenyar a la sinagoga. Molts l'escoltaven i es meravellaven. Comentaven: "D'on treu estos ensenyaments? Què és esta saviesa que li ha sigut donada? Què són estos miracles que Ell fa amb les seues mans? \v 3 No és aquest el fuster, fill de Maria i germà de Jacob (Jaume), Josep, Judes i Simó? No estan les seues germanes ací amb nosaltres?" I es van sentir ofesos amb Jesús.
\c 6 \v 1 Quan Jesús va eixir de Cafernaüm, va tornar a la seua terra, Natzaret, i els seus deixebles el van seguir. \v 2 En arribar el sàbat, va ensenyar a la sinagoga. Molts l'escoltaven, es meravellaven i comentaven: "D'on treu aquestos ensenyaments?
Com ha adquirit tanta saviesa i el poder per a fer miracles amb les seues mans? \v 3 No és aquest el fuster, fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? No estan les seues germanes ací amb nosaltres?" Per aquesta raó, s'escandalitzaven.
\v 4 Jesús els va dir: "Enlloc es menysprea un profeta, sinó en el seu poble, entre els seus i en la seua pròpia casa". \v 5 No va ser capaç de fer cap obra poderosa allí, excepte posar les seues mans en alguns malalts i els va sanar. \v 6 La seua incredulitat el va sorprendre, però amb tot, va recórrer els pobles ensenyant.
\v 4 Jesús els va dir: "Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus i a sa casa". \v 5 No va ser capaç de fer cap miracle allí, excepte sanar alguns malalts imposant-los les mans. \v 6 La seua incredulitat el va sorprendre, no obstant això, va recórrer els pobles ensenyant.
\v 7 Un dia, Jesús va cridar als dotze i va començar a enviar-los de dos en dos per a que anessin a predicar. \v 8 Els va donar autoritat sobre els esperits immunds, i els va instruir al fet que no prenguessen res per al seu viatge, sols un bastó. No havien de portar ni pa, ni una bossa, ni gens de diners, \v 9 però sí calçar sandàlies i no vestir dos túniques.
\v 7 Un dia, Jesús va cridar als dotze i va començar a enviar-los de dos en dos per a que anassen a predicar. \v 8 Els va donar autoritat sobre els esperits malignes, i els va manar que no agafassen res per al seu viatge, sols un bastó i calçar sandàlies. No havien de portar ni pa, ni una bossa, ni gens de diners, \v 9 ni dos túniques.
\v 10 També els va dir: "Després d'entrar al poble, si algú els convida a quedar-se a la seua casa, accepten la invitació. Mengen i dormen en eixa mateixa casa fins que abandonen eixe poble. \v 11 I si en algun poble no els reben o escolten, isquen d'eixe lloc, i sacsegen-se la pols davall dels seus peus. En fer això atestaran que ells no et van rebre."
\v 10 També els va dir: "Després d'entrar a un poble, si algú vos convida a la seua casa, accepteu la invitació. Mengeu i dormiu en eixa mateixa casa fins que abandoneu eixe poble. \v 11 I si en algun poble no vos reben o escolten, eixiu d'ell, i espolseu-se la pols davall dels vostres peus, com a testimoni de que no vos van rebre".
\v 12 Ells van eixir i van visitar diversos pobles, proclamant que les persones hauvien de penedir-se dels seus pecats i tornar a Déu. \v 13 també van expulsar molts dimonis, i van sanar molts malalts ungint-los amb oli.
\v 12 Aleshores, els deixebles van fer camí, proclamant que les persones havien de penedir-se dels seus pecats. \v 13 També van expulsar molts dimonis, i van sanar molts malalts ungint-los amb oli.
\v 14 El rei Herodes va escoltar això, perquè el nom de Jesús s'havia fet molt conegut. Algunes persones deien: "Joan el Baptista s'ha alçat de la mort i per això, estos poders miraculosos estan obrant en ell". \v 15 Altres deien: "Ell és Elies". I encara uns altres van dir: "És un profeta diferent, semblant profetes de temps antics".
\v 14 Jesús era tan conegut, que el rei Herodes va escoltar parlar d'Ell. Algunes persones deien: "Joan Baptista s'ha alçat de la mort i per això, estos poders miraculosos estan obrant en Ell". \v 15 Altres deien: "És Elies". I uns altres van dir: "És un profeta, com qualsevol altre".
\v 16 Però quan Herodes va escoltar això va dir: "Joan, a qui jo vaig decapitar, ha ressucitat". \v 17 Doncs Herodes mateix va enviar a arrestar a Joan, per causa d'Herodies (l'esposa del seu germà Felip), perquè Herodes s'havia casat amb ella.
\v 16 Però quan Herodes va escoltar això va dir: "Joan, a qui jo vaig decapitar, ha ressuscitat". \v 17 Ell mateix va enviar a arrestar a Joan, per causa d'Herodies (l'esposa del seu germà Felip), perquè s'havia casat amb ella.
\v 18 Joan li retreia a Herodes que s'haguera casat amb ella, perquè no era lícit davant de Déu que estiguera amb l'esposa del seu germà, que encara estava viu. \v 19 Herodies es va posar en contra de Joan i volia matar-lo, però ella no podia \v 20 perquè Herodes temia a Joan, perquè sabia que era un home just i sant, i el protegia. Herodes estava pertorbat pel missatge de Joan, i no sabia què fer amb ell, però li agradava escoltar-lo.
\v 18 Joan insistía a Herodes que Déu no permitía que estiguera casat amb l'esposa del seu germà. \v 19 Per això, Herodies es va posar en contra de Joan i volia matar-lo, però no podia, \v 20 perquè Herodes el temia i el protegia, ja que era un home just i sant. El rei es quedava perplex amb el missatge de Joan, però li agradava escoltar-lo.
\v 21 Però Herodies va trobar l'oportunitat de venjar-se durant el banquet d'aniversari d'Herodes. Este havia convidat als governants, militars i homes més importants de Galilea. \v 22 Mentres menjaven, la filla d'Herodies va entrar a l'habitació i va ballar per al rei i els seus convidats. Va complaure tant a Herodes i als seus convidats, que este li va dir: "Demana'm qualsevol cosa que vulgues i jo te la donaré".
\v 21 Però Herodies va trobar l'oportunitat de venjar-se durant el banquet d'aniversari d'Herodes. Este havia convidat als governants, militars i homes més importants de Galilea. \v 22 Mentres menjaven, la filla d'Herodies va entrar a l'habitació i va ballar per al rei i els seus convidats. Va complaure'ls tant, que el rei li va dir: "Demana'm qualsevol cosa que vullgues i jo te la donaré".
\v 23 Ell li va jurar dient : "El que siga que em demanes, jo et donaré, fins a la meitat del meu regne". \v 24 Ella va eixir i li va dir a la seua mare: "Què he de demanar-li?" Ella va dir: "El cap de Joan el Baptista". \v 25 Immediatament ella va entrar precipitadament cap al rei i li va demanar: "Jo vull que em dones d'una vegada, sobre un plat, el cap de Joan el Baptista".
\v 23 Després li va jurar: "El que siga que em demanes, te'l donaré, fins a la meitat del meu regne". \v 24 Ella va eixir i li va preguntar a sa mare: "Què li demane?" La mare li va contestar: "El cap de Joan Baptista". \v 25 Immediatament va entrar on estava el rei i li va demanar: "Dona'm ja d'una vegada el cap de Joan Baptista sobre un plat".
\v 26 El rei es va posar molt trist, perquè sabia que Joan era un home virtuós. Però com els seus convidats havien escoltat la seva promesa, no va poder rebutjar la seua petició. \v 27 Así que el rei va ordenar a un soldat de la seua guàrdia que li portara el cap de Joan. El guàrdia va eixir i el va decapitar a la presó. \v 28 Va portar el cap en un plat i li va donar a la jove, i la jove li la va donar a la seua mare. \v 29 Escoltant això, els deixebles de Joan van vindre i van prendre el seu cos i el van col·locar en una tomba.
\v 26 Herodes es va posar molt trist, però com els seus convidats havien escoltat la seua promesa, no va poder rebutjar la seua petició. \v 27 Aleshores el rei va ordenar a un soldat que li portara el cap de Joan. Ell va eixir i el va decapitar a la presó. \v 28 Després, va portar el cap en un plat i li'l va donar a la jove, i ella a sa mare. \v 29 Quan s'enteraren, els deixebles de Joan anaren i agafaren el seu cos per a portar-lo al sepulcre.