\v 20 \v 22 Així que li van portar al xiquet. Quan l'esperit va veure Jesús, va sacsejar el xiquet i el va tirar a terra, fent-lo rebolcar-se i traure bromera per la boca. \v 21 Jesús li va preguntar a son pare: "Quant temps porta així?" El pare va contestar: "Des de la infància".
\v 20 Així que li van portar al xiquet. Quan l'esperit va veure Jesús, va sacsejar el xiquet i el va tirar a terra, fent-lo rebolcar-se i traure bromera per la boca. \v 21 Jesús li va preguntar a son pare: "Quant temps porta així?" El pare va contestar: "Des de la infància. \v 22 De vegades fins i tot l'ha llançat al foc o a l'aigua amb intenció de matar-lo. Si pots fer alguna cosa, tingues pietat i ajuda'ns".
\v 23 Jesús li va dir: "Que si puc? Totes les coses són possibles per a aquells que creuen". \v 24 Immediatament, el pare va cridar: "Jo crec, però em falta fe, ajuda'm!" \v 25 Jesús, vegent que la gent s'amuntonava, va reprende a l'esperit maligne: "Tú, esperit que no deixes escoltar ni parlar a aquest xiquet, et mane que ixques d'ell i no tornes a entrar mai més!".
\v 26 L'esperit va cridar i va sacsejar-lo violentament; després va eixir d'ell. El xiquet no es movia, pareixia que havia mort. De fet, la gent deia: "Està mort". \v 27 Jesús li va agafar la mà i el va alçar, quedant en peu.