\v 2 Ells van observar que alguns dels seus deixebles menjaven pa contaminat, és a dir, sense rentar-se les mans. \v 3 (Perquè els Fariseus i la resta de Jueus no menjen, llevat que es renten completament les mans; ja que ells mantenen la tradició dels ancians. \v 4 Per exemple, quan els Fariseus venen del mercat, no mengen sense rentar-se. També hi han altres regles que compleixen de forma estricta, com rentar les tasses, gerres, plats de coure, fins i tot la superficie on mengen.)
\v 5 Els Fariseus i els escribes preguntaren a Jesús: Per qué els teus deixebles no seguixen els ensenyaments dels seus ancians, sinò que menjen sense rentar-se les mans?
\v 6 Jesús va contestar: "Isaïes va profetitzar correctament sobre vosaltres els hipòcrites. Ell va escriure: 'AQUESTES PERSONES M'HONREN DE LLAVIS, PERÒ ELS SEUS CORS ESTÀN LLUNY DE MI. \v 7 M'OFEREIXEN UNA LLOANÇA BUIDA, ENSENYANT REGLES D'HOMES COM SI FOREN DOCTRINES MEUES.'"
\v 8 "Vosaltres abandoneu el mandat de Déu i s'aferreu a les tradicions dels homes." \v 9 Jesús va continuar dient: Vosaltres rebutjeu convenientment els manamentS de Déu per tal de mantindre la vostra tradició! \v 10 Doncs Moisès va dir: HONRA A TON PARE I A TA MARE I AQUELL QUE MALEEIXI A ALGÚ D'ELLS, DE SEGUR MORIRÀ.
\v 11 Però vosaltres ensenyeu: " Si un home li diu a son pare o sa mare que qualsevol ajuda que puguera oferir-los es Corbà, es a dir, dedicat o ofrenat a Déu. \v 12 Per tant, ja no pot ajudar als seus pares. \v 13 Aleshores vosaltres esteu invalidant la paraula de Déu per garantir la tradició que transmitiu. A més, feu moltes altres coses semblants a estes.
\v 14 Jesús va cridar novament a la multitud i els va dir: " Escolteu-me tots i entengueu bé el que dic. \v 15 No hi ha res que entre dins de l'home que puga contaminar-lo; sinó alló que ix d'ell. \v 16 Qui tinga orelles per sentir que senta"
\v 17 Quan Jesús s'allunyà de la multud i va entrar a casa, els seus deixebles li preguntaren sobre la paràbola. \v 18 Jesús va exclamar: Encara no enteneu res? No veieu que res de fora que puga entrar en l'home pot contaminar-lo, \v 19 perquè no entra al seu cor, sinó que va al seu estómac i després ix al vàter? Així Jesús va declarar purs tots els alimnets.
\v 20 Ell va continuar afirmant: " És el que ix d'una persona el que contamina. \v 21 Perquè és d'on provenen els pensaments roïns, la inmoralitat sexual, els robatoris, els assessinats, \v 22 l'adulteri, l'avarícia, la maldat, l'engany, la sensualitat, l'enveja, la calúmnia, l'orgull i la bogeria. \v 23 Tots aquestos mals provenen del interior i son els que de veritat contaminen a l'home."
\v 24 Alçant-se d'allí, Jesús i els seus deixebles, se'n van anar a la regió de Tir i Sidó. Allí s'allotjaven en una casa intentant passar desapercebuts . \v 25 Però prompte, una dona que havia sentit parlar de Jesús, es va presentar als seus peus per demanr-li sanitat per la seua filla, que estava posseïda per un esperit maligne. \v 26 Ara bé, la dona no era jueva, sinó grega d'avantpassats sirofenicis.
\v 27 Ell va respondre: "Deixa que els fills menjen primer, ja que no es correcte llevar el pa als fills i tirar-lo als gossos." \v 28 Però la dona va respondre dient: " Sí, Senyor, però fins i tot els gossos mengen les molles que deixen caure els fills baix la taula".
\v 29 Jesús va contestar: "Perquè has respost així, eres lliure per anar-te'n. El dimoni ja ha eixit de la teua filla. \v 30 Quan la dona va arribar a casa, es va trobar a la xiqueta estirada al llit i el dimoní ja no estava en ella."
\v 31 Jesús i els seus deixebles van abandonar la regió de Tir i atravessant Sidó arribaren als pobles prop de la mar de Galilea, en el territori de Decàpolis. \v 32 Allí li portaren a un home que era sord i amb impediment de la parla. I li demanaren a Jesús que li posara les seves mans sobre ell per a sanar-lo.
\v 33 Tot seguit, Ell se'l va endur a un lloc apartat i li va posar els dits a les orelles. A continuació, es va escopir els dits i li va tocar la llengua. \v 34 Aleshores, mirant al cel ,va exclamar : "Éffatha!", que vol dir: "Obri't!" \v 35 En aquell mateix moment se li van obrir les oïdes i se li va deslligar la llengua, podent parlar perfectament.
\v 36 Jesús els va advertit que no digueren res a ningú del que havia passat. Però no van fer cas, i no deixaven de contar el que havien vist. \v 37 Estaven asombrats dient: "Ha fet meravelles, als sord fa escoltar i als muds parlar".
\c 10 \v 1 Jesús va deixar eixe lloc i va anar a la regió de Judea i més enllà de l'àrea del riu Jordà, i les multituds van vindre a Ell una vegada més. Ell estava ensenyant-los de nou, com era sempre feïa. \v 2 Els Fariseus van vindre a Ell per qüestionar-li i li van preguntar: "És lícit per a un espòs divorciar-se de la seua esposa?" \v 3 Ell va contestar: "Què els va ordenar Moisés?" \v 4 Ells van dir: "Moisés va permetre a l'home escriure una carta de divorci i després repudiar-la."
\c 10 \v 1 Jesús va deixar eixe lloc i va anar a la regió de Judea, més enllà de l'àrea del riu Jordà, i les multituds van vindre a Ell una vegada més. Ell estava ensenyant-los de nou, com sempre feïa. \v 2 Els Fariseus van vindre a Ell per qüestionar-li i li van preguntar: "És lícit per a un espòs divorciar-se de la seua esposa?" \v 3 Ell va contestar: "Què els va ordenar Moisés?" \v 4 Ells van dir: "Moisés va permetre a l'home escriure una carta de divorci i després repudiar-la."
\c 13 \v 1 Mentre Jesús caminava allunyant-se del temple, un dels seus deixebles li va dir, "Mestre, mira aquestes pedres i aquests edificis!" \v 2 Ell li va dir, "Veus aquests grans edificis? Ni una sola pedra quedarà d'ells que no siga destruïda"
\v 3 Després estava assegut a la Muntanyeta de les Oliveres al costat del temple, i Pere, Jaume, Joan i Andrés li van preguntar: \v 4 'Dis-nos, quan ocorreran aquestes coses? Quina serà la senyal que indicarà que estan a punt de passar?
\v 7 Quan escolteu sobre guerres i rumors de guerra no vos preocupeu; eixes coses han d'ocórrer, però encara no serà el fi. \v 8 Doncs s'alçarà nació contra nació i regnat contra regnat. Hi haurà terratrèmols en molts llocs i necessitat de menjar. Aquestos seran només els començaments dels patiments, com quan una dona começa amb dolors de part.
\v 9 Esteu preparats perquè ells vos portaran davant dels concilis i vos assotaran a les sinagogues. Vos enfrontareu a tots dos, governadors i reis per la meua causa, per a que parleu de mi davant d'ells. \v 10 L'evangeli ha de ser predicat a totes les nacions abans que tot finalitze.
\v 11 Quan sigau arrestats i vos entreguen, no vos preocupeu pel que direu. Perquè a eixa hora, el que hajau de dir vos serà donat; no sereu vosaltres els que parlareu, sinó l'Esperit Sant. \v 12 Alguns Germàns entregaran a altres germans, i el pare als fills. Els fills es rebel·laran contra els seus pares i causaran que els sotmeten a mort. \v 13 Vosaltres sereu odiats per causa del meu nom. Però qualsevol que persevere fins al final, eixa persona serà salva.
\v 14 Quan vejau l'abominació de la desolació posar-se on no ha de posar-se (el que llija entenga), permetau que els qui estiguen a Judea escapen a les muntanyes, \v 15 feu que el que està al sostre de la casa no baixe a l'interior a buscar res, \v 16 i que el que està al camp no torne a buscar la seua túnica.
\v 17 Tinc llàstima de les que estiguen embarassades o que tinguen un bebè acabat de nàixer en eixos dies! \v 18 Oreu perquè això no ocorra a l'hivern. \v 19 Perquè hi haurà gran tribulació com mai s'ha vist, des del començament, quan Déu va crear el món, fins ara, no tornarà a ocórrer de nou. \v 20 Si el Senyor no haguera acurtat aquells dies, ningú seria salvat; però gràcies als escollits, que Ell trià, acurtà aquells dies.
\v 21 Així que, si algú vos diu, 'Mireu, ací està el Crist!' o 'Mireu, ací està!' no el cregau. \v 22 Perquè apareixeran falsos Crists i falsos profetes que faran senyals i meravelles, per a enganyar, si és possible, fins als escollits. \v 23 Estigueu alerta! D'antemà vos he dit aquestes coses.
\v 24 Però després de la tribulació d'aquells dies, EL SOL S'ENFONDRÀ, LA LLUNA NO DONARÀ LA SEUA LLUM, \v 25 LES ESTRELLES CAURAN DEL CEL, i els poders que estan en els cels seran sacsejats. \v 26 Alehores veuran al FILS DE L'HOME VINDRE ENTRE NÚVOLS AMB GRAN PODER I GLÒRIA. \v 27 Aleshores Ell enviarà als seus àngels i reunirà als seus escogits de tots els llocs, des del final de la terra fins al final del cel.
\v 28 Aprengueu la lliçó de la figuera. Tan prompte com la branca es torna tendra i li broten les seues fulles, sabem que l'estiu s'acosta. \v 29 Així que també, quan vosaltres veieu aquestes coses succeir, sabreu que Ell està a prop, a les portes.
\v 30 De veritat, vos dic, està generació no passarà fins que no ocórreguen estes coses. \v 31 El cel i la terra passaran però la meua paraula no passarà. \v 32 Ningú sap el dia ni la hora en que tornará, ni tan sols els àngels del cel, ni el Fill, només el Pare.
\v 33 Esteu alerta! Vigileu, perquè vosaltres no sabeu a quina hora ocorreràn aquestes coses. \v 34 Açò és com l'home que se'n va anar de viatge i va deixar sa casa al càrrec dels seus criats, cadascun amb la seua tasca. I li va encomanar al vigilant romandre despert.
\v 35 35 Per tant esteu preparats! Perquè no sabeu quan l'amo de la casa tornarà, si per la nit, per la vesprada, quan cante el gall, o en el matí. \v 36 Si ell ve de sobte, no permetau que vos trobe dormint. \v 37 El que vos dic, li ho dic a tots: Esteu Preparats!